El primer que sorprèn en escoltar Harmonia és la distància amb la música de Txarango, però ben mirat aquest treball no deixa de ser l’altra cara de la mateixa moneda. Mentre Sergi Carbonell i la seva banda mouen l’esperit festiu i reivindicatiu a través de la música del seu grup, el mateix Carbonell, en la seva vida interior, commou amb les notes del seu piano. Tota una valentia voler despullar les seves reflexions musicals en un context sonor tan diferent del d’un grup que mou a milers de persones en els seus concerts i gires.

Harmonia és un treball sincer, nostàlgic i emotiu. Una porta mig oberta per als milers de seguidors de Txarango que, si l’acaben d’obrir, pot portar-los a l’univers d’un dels instruments que més ens han commogut al llarg de la història de la música, el piano.

Dit d’altra manera, aquest treball pot ser el preàmbul a la descoberta de la bellesa transparent de les sonates per a piano de Mozart, la força romàntica de Beethoven, o fins a la contundència de Rakhmàninov. I és que tot ha de començar, com el disc, des del seu “Origen”.

Utilitzem cookies propies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.